dimecres, 12 de juny de 2013

Valoració final



Ja hem acabat el període de pràctiques i a la vegada posem punt i final a aquesta assignatura, i ara toca reflexionar i valorar la tasca feta durant aquests mesos.

Aquesta assignatura ha estat una bona eina per reflexionar sobre les nostres pràctiques, i avaluar els nostres aprenentatges adquirits.
A través del blog hem pogut compartir les nostres experiències, aprenentatges, vivències, etc. I així poder comparar la nostra tasca com a practicants i poder agafar idees per al dia a dia a l’aula.
Per altra banda, el quadern m’ha fet ser conscient de les meves competències, de les que em falten assolir i les que he de millorar o aconseguir. Ens ha servit per ser més conseqüents amb les nostres actuacions. Gràcies al quadern hem reflexionat, i he estat més conscient del meu procés d’aprenentatge.

Abans de començar les pràctiques hi havia moltes competències que encara no havia assolit o estava en procés d’adquisició, però ara pens que actualment, i desprès d'aquests temps, he aconseguit gran part dels objectius que hem vaig proposar a una de les primeres entrades que vaig fer del bloc. 
Algunes de les competències que he millorat o adquirit durant aquests quasi quatre mesos de pràctiques són:
-         Ser més autònoma en l’aprenentatge. Mitjançant la revisió d’altres blogs i recursos. Reflexiono i arribo a conclusions finals de quines són les bones pràctiques docents.
-         Identifico les pròpies creences, i les valor per si són adequades o les he de modificar.
-         Argument millor el perquè faig una cosa.
-         Sé reflexionar sobre els meus errors, i intent cercar maneres de millorar.
-         Analitzo i reflexiono sobre el funcionament dels centres d’educació infantil. El fet d’estar fent les pràctiques dins un, i poder comparar-lo amb el funcionament d’altres (pels meus companys), em possibilita veure les bones pràctiques.
-         Justifico i contextualitzo el meu projecte de millora.

El fet de fixar-nos en les competències ha estat de gran utilitat per ser realistes i veure el que hem aconseguit i tot el camí que ens queda per recórrer.

I per concluir aquesta imatge que ens hauria de fer reflexionar sobre la nostra tasca com a mestres, i que és la meva conclusió final d'aquests quasi 4 mesos de pràctiques: "deixem que els nostres infants creixin i aprenguin al seu ritme".




Les competències seleccionades per aquesta entrada són les següents: 2 i 2.1. Ja que en aquesta entrada he valorat el meu procés d’aprenentatge durant aquesta assignatura, i he  reflexionat sobre els meus punts forts i febles referint-me a les competències professionals.

dijous, 6 de juny de 2013

Reflexions sobre el meu projecte de millora: “Descobrim l’Art: som artistes!”


Després de dur a terme el nostre projecte sobre l’Art, podem dir que  hem quedat molt satisfetes del procés duit i del resultat final.

Per començar, dir que les activitats que vàrem realitzar han estat adequades a les necessitats i a les edats dels infants. Així, no van ser iguals les propostes pels infants d’un any, de dos que les de tres anys.
Vàrem intentar seguir una continuïtat durant tot el projecte, tant pel que fa a la temàtica com al temps dedicat per fer el projecte. És important pels infants que es duguin a terme totes les activitats seguint un mateix fil conductor des del principi fins al final per a que aquest no es converteixi en un projecte sense sentit i amb activitats sense relació entre elles.
També vàrem quedar contentes de la implicació que els infants varen demostrar i la seva participació en les propostes de les sessions.
Per altra banda també volem fer referència a l’ajuda que hem rebut per part de les tutores de cada aula i de la coordinadora del centre, ja que, en tot moment ens han servit de guia i han contribuït al correcte desenvolupament tant de les activitats en sí com de tot el projecte en general. Per a nosaltres, és de gran importància aquest recolzament rebut ja que la seva experiència és un aspecte amb el qual nosaltres encara no contem. D’aquesta manera hem pogut aprendre molt d’aquesta experiència i pel nostre futur com a mestres.

A mode de crítica constructiva considerem que el material que hem emprat per dur a terme aquest projecte podria haver estat material reutilitzable ja que hem invertit doblers per poder realitzar les activitats que havíem planificat. Pel que fa al projecte d’art volem afegir també que es una tasca que requereix material costós ( com les temperes o les pintures de dit) i que l’escoleta no s’ha volgut/pogut fer càrrec (per falta de pressupost). Aquest aspecte s’hauria de tenir en compte per proposar projectes que no suposessin una despesa extra per part dels estudiants.
Una vegada finalitzat el nostre projecte considerem que aquesta proposta de millora hauria de seguir l’any qui ve per donar continuïtat al projecte i així completar-lo i millorar-lo amb el temps.
Algunes de les propostes de millora que proposem són les següents:
                        - Donar continuïtat al projecte duent-lo a terme durant tot el curs.
                        - Confeccionar una carpeta per a cada infant on es classifiquin totes les creacions d’aquests i se’l puguin emportar a casa.
                        - Per optimitzar els recursos materials ja existents, aquests haurien d’esser en la mesura del possible, naturals o reciclats per tal de crear la menor despesa possible
                        - Durant el projecte també es important proposar activitats que convidin a les famílies a participar activament en el desenvolupament d’aquestes i així enfortim els vincles escola-família i família-infant.

En conclusió, pensem que dins les nostres possibilitats hem aconseguit endinsar als infants al món de l’art. A través del projecte han aprés a expressar-se, mirar, escoltar, a dialogar, a interpretar, a inventar, etc; en definitiva a gaudir de l’art.
 Fotos de l'exposició final del projecte:




Les competències que pens que he treballat mitjançant aquesta entrada són la 1.2 ja que he arribat a unes reflexions finals sobre el perquè el nostre projecte i la nostra tasca ha estat adequada i positiva. També la 1.4, perquè he arribat a unes conclusions contrastant la teoria amb la pràctica duta a terme a través del projecte de millora.

divendres, 31 de maig de 2013

Compartint projectes...


 
Després de la posada en comú dels projectes i documentals, creats per tots els companys de l’assignatura, he triat per comentar els qui més m’han cridat l’atenció ja sigui per la seva originalitat com pel meu interès pel tema tractat.

El documental de canvi de bolquers , dut a terme a l’escoleta de Sencelles em va agradar molt. 
El moment de canvi de bolquers hauria de ser un moment de calma, de benestar i de relació íntima entre l’adult i l’infant. El problema és que el ritme accelerat del dia a dia  i el gran nombre d’alumnes impossibiliten un temps de dedicació individual per cada infant.
La pràctica de canvi de bolquers que duen a terme a n’aquesta escoleta és exemplar, la meva experiència com a practicant és totalment diferent. És veritat que, jo estic a una aula de 2-3 i tenim pocs alumnes amb bolquers, però el canvi o posada d’aquest a l’hora de dormir es fa en el moment que tots els altres infants estan al bany fent les seves necessitats; això fa que aquest moment sigui d’estrès i de nirvis, i que no es pugui tenir cura d’aquest moment com tocaria.
Pel que varen dir al documental, el nombre d’infants per aula és molt baix, i que treballen amb la metodologia de parella educativa, aquests fets fan que  sigui molt més fàcil dedicar moments individuals a cada infant.

Projecte de l’Escoleta d’Esporles: la figura del mestre.
Després de presentar el seu projecte vaig pensar que m’hagués agradat molt dur-lo a terme. El fet de poder avaluar a les mestres fa que es presti més atenció a la tasca docent, i es compari la teoria amb la pràctica. És veritat, que és una feina un poc compromesa ja que és difícil donar la teva opinió 100% pel fet de que elles són professionals amb anys d’experiència i nosaltres acabem de començar i això pot fer que les nostres opinions violentin o desagradin a l’equip docent.
Però admir la feina realitzada per les meves companyes, i estaria bé que tots i totes les mestres s’autovaloressin de tant en tant, per tal de seguir formant-se, i millorar dia a dia.

El Projecte d’educació emocional presentat per na Cati Riera a l’Escoleta de Porreres també m’ha semblat molt interessant. Crec que és un tema de vital importància i un gran desconegut dins les escoletes. Treballant les emocions aconseguim que els infants millorin l’empatia, la confiança, l’autoconeixement, etc.  La feina del mestre és molt important per tal d’aconseguir el benestar individual de cada infant i del mestre mateix. L’educació emocional s’ha de practicar cada dia, començant a fer preguntes diàries de com es senten aquell dia, a pràctiques concretes com la capsa dels sentiments, contes emocionals, etc.

També he pogut veure que hi ha hagut uns quants projectes de patis, i la veritat que és un tema molt interessant i poc treballat. Moltes escoletes no cuiden ni li donen la importància que té el moment del pati. Per començar, a la meva escoleta el pati no té cap atractiu pels infants, només 2 casetes prefabricades i un munt de bicicletes, també de plàstic. No hi ha res més, ni tans sols el terra és de cautxú, cosa que veig molt perillós.
El fet de tenir cura del pati, posant a la disposició dels infants materials manipulables, sensoriomotors, reciclats, de qualitat, etc., fan del pati un espai acollidor i enriquidor d’experiències. 

I per últim, m’agradaria comentar sobre el projecte de l’escoleta de Valldemosa, sobre la participació i les relacions amb les famílies i el documental de na Neus Ramón que també tracta sobre aquest tema .
La relació diària entre l’escoleta i les famílies és molt important pel benefici de l’infant, és necessari que aquestes relacions siguin fluides, cordials i constructivistes.
S’ha de crear un clima de confiança i seguretat, i s’ha de fomentar la participació i la cooperació de les famílies, a través d’activitats conjuntes, portes obertes, contribució de materials, etc.

L’escoleta sempre ha d’estar oberta a les famílies, ha de ser transparent en tot moment, perquè les famílies confiïn en les mestres. Jo tinc la sort que a l’escoleta on faig les pràctiques, les famílies sempre són ben rebudes dins les aules. Al moment de les entrades i sortides els familiars poden entrar a l’aula, xerrar amb les mestres, quedar-se una estona compartint moments amb els seus infants i companys, veure el que feim, etc. i això fa que hi hagi un clima de confiança i de familiaritat.
Un altre aspecte que varen comentar les practicants de l’escoleta de Valldemossa és la necessitat de crear un blog, crec que és una bona opció perquè els pares puguin estar informats en tot moment de les novetats, canvis i informacions diverses que es puguin produir dins l’escoleta, igual que documentar les activitats a través del blog. Crec que en el moment en que vivim i vist de la importància que tenen avui en dia les noves tecnologies, el fet de crear un blog privat per les famílies dels infants de l’escoleta seria un gran avanç.

He triat les següents competències: la 1.4 i la 5.1 perquè consider que amb la posada en comú dels nostres projectes de pràctiques i la posterior reflexió he pogut arribar a unes conclusions personals. Aquestes, hem permeten contrastar la teoria donada a classe amb la pràctica diària dels meus companys i les meves experiències propies, i això permet que pugui prendre nota de'activitats, i projectes per dur a terme en un futur.