La setmana gastronòmica a l'Escoleta de Son Caliu

Una bona pràctica educativa que es du a terme al centre on faig pràctiques, a l’EEI Na Burguesa (Son Caliu) és la setmana gastronòmica.

Durant aquesta setmana les famílies que vulguin tenen l’oportunitat d’anar un dia a l’aula a fer algun plat típic del seu país de procedència (galetes, crepes, crespells...). A l’aula es du a terme la demostració de com es fa i posteriorment, se’ls ofereix als infants per a que ho tastin.  

Aquesta activitat la realitzen tots els infants del centre, des de l’aula del nadons (0-1) fins a la dels més grans de l’escoleta (2-3).

L’activitat es du a terme dins l’aula, de manera que mentre els infants romanen asseguts a les seves cadires, les famílies poden emprar tant la taula dels infants com la de la mestra per fer la demostració de com es prepara el plat.

 Aquesta pràctica es va dur a terme la tercera setmana de març de 10 a 11h, abans de sortir al pati. 

La meva aula està composta de 18 infants d’entre 2 i 3 anys, de procedències familiars molt diverses: argentins, anglesos, alemanys, holandesos, etc. Aquesta diversitat és un aspecte positiu per dur a terme aquesta activitat, ja que les famílies poden aportar receptes pròpies del seu país, i així enriquir la interculturalitat de l’aula. A la meva aula van venir es papàs de na Sarah a fer galetes típiques d’Anglaterra, sa mamà de na Mia a fer empanades de Israel, sa mamà de’n Jose Miguel a fer pa amb oli i es papàs de’n Mario a fer crespells.

Els objectius d’aquesta activitat són:

-         -  Afavorir la relació escola-família.

-        -   Introduir la gastronomia típica de diversos països.

-         -  Conèixer la cultura dels països de procedència de les famílies.

-        -  Potenciar els bons hàbits alimentaris .

-         -  Donar protagonisme a l’infant que ve amb la seva família.

Segons Serafín Antúnez, és important que les famílies puguin gaudir de la vida de l’escoleta, per tal de que augmenti el seu protagonisme i pertinença a ella, a més de confiar més en la tasca dels educadors. És important que es conegui la tasca educativa que du a terme el centre, que no es vegi com una institució tancada a l’exterior, i la millor manera és deixant entrar a les famílies al dia a dia de l’aula, ser transparents, i comunicatius. Amb aquesta activitat es produeix un compromís bidireccional mestra-famílies, i una cooperació i complementarietat en la tasca educativa dels nostres infants.

“...la evidencia es tal que ni siquiera es tema en discusión: involucrar a los padres mejora el rendimiento escolar. Cuando los padres están involucrados, a los niños les va mejor en la escuela y ellos van a mejores escuelas” (MacMillan.1987:1).

La setmana gastronòmica és molt ben rebuda pels infants, gaudeixen pel fet de que venguin familiars a participar a l’aula, el problema és la poca participació d’aquestes. Ens alguns casos és per falta de temps, altres per por a entrar a l’aula, i altres és per manca d’interès. Però jo em deman: no podrien fer un esforç les famílies per cooperar amb l’escoleta?, manca més participació, i no només pel que fa a la participació en activitats sino també en l’aportació de material, o fins i tot en la comunicació amb la mestra. Crec que les famílies haurien d’implicar-se més ja que estem parlant de l’educació i el benestar dels seus infants.

A part, la presència i participació de les famílies en les activitats dels seus infants fan que els mestres coneguin millor el context familiar i cultural de procedència dels seus alumnes, i al mateix temps les famílies coneguin de més a prop el segon àmbit educatiu dels seus fills, l’escoleta.

Aquesta activitat ja fa uns quants anys que es du a terme a l’escoleta, ja que l’equip educatiu el considera fàcil d’organitzar i fer, a part de que els infants gaudeixin molt pel fet de que és una activitat molt enriquidora per a tota la comunitat educativa.  

 Les competències que crec que he assolit a partir d'aquesta experiència són la 4.1, ja que puc identificar el marc teòric que justifica l'activitat de la setmana gastronòmica, he cercat informació sobre la participació de les famílies a l'escola ja que pens que és la clau d'aquesta experiència educativa.

I l'altra competència seleccionada ha estat la 4.2, ja que crec que he sabut identificar una bona pràctica educativa que es du a terme a l'escoleta i els motius dels quals ja he explicat anteriorment.

Bones pràctiques...

Del llistat d’experiències que ens han aportat les professores, jo he seleccionat les tres següents:

Treball en equip

Consider que és una iniciativa molt adient pels infants de 2-3 anys, ja que es troben en una etapa molt egocèntrica, en el que tot es seu, i no saben o els hi costa compartir. D’aquesta manera, compartint objectes com la bicicleta tàndem o el paraigües, s’intenta treballar la cooperació i el treball en equip; per tal de que els infants col·laborin entre si per arribar a un mateix fi, aprenguin a respectar als seus companys i a posar-se en el lloc de l’altre.

Mòbils i murals amb materials a l’abast.

Aquesta proposta m’agrada per la seva originalitat i utilització de materials no estructurats, possibilitant així que els infants desenvolupin una sèries de capacitats com el desenvolupament sensorial (la vista, l’olfacte, el tacte, etc.), de la motricitat fina (enganxant el material als murals, o passant el fil als mòbils) i el desenvolupament artístic i de la creativitat.

També ofereix una forma lúdica de descobrir el nostre entorn més proper, anant a recollir personalment els diferents materials no estructurats, com per exemple copinyes, pedretes, fulles i flors seques, etc. i després la fabricació pròpia dels mòbils i murals, exercitant la creativitat i la psicomotricitat fina.

Poder anar a beure aigua

Aquesta pràctica em pareix molt enriquidora, i la trob a faltar al meu centre de pràctiques. Els infants molts de cops tenen set i s’aguanten fins que la mestra considera que és el moment de beure i els hi va a cercar la garrafa d’aigua i els tassons, normalment a mig matí. 

D’aquesta manera l’infant que té set pot anar a satisfer la seva necessitat de forma autònoma. I, ja què és molt important que els infants estiguin ben hidratats, sobretot ara que ve el calor, aquesta seria una bona pràctica diària.

Però consider què és un poc complicat de dur a terme, ja què segurament seria un "caos", hi hauria aigua per tot i molts hi anirien per jugar amb l'aigua i els tassons. Per tant, és important que aquesta rutina s’estableixi poc a poc i amb el control de la mestra per tal d’organitzar-los i ensenyar-los bé a aprofitar aquest espai. També opin que els tassons i la gerra haurien de ser de plàstic, ja que trob molt perillós que siguin de vidre, hi ha molts d’infants que als dos anys encara no tenen controlada la psicomotricitat fina per aguantar correctament un tassó ni la força ni manya necessària per manejar una gerra.

He seleccionat la competència 4.2 per etiquetar aquesta entrada, ja que el que he fet és identificar  i seleccionar tres bones pràctiques que no es realitzen a la meva escoleta i que m'agradaria i podria dur a terme durant les meves pràctiques.

Creences de la mestra

Algunes preguntes que em vaig fer, després d’observar el moment del BON DIA van ser les següents: per què la mestra deixa que els infants duguin a terme aquest ritual ells tots sols?perquè no dirigeix ella aquest moment?. Després, xerrant amb ella sobre aquesta qüestió he arribat a una sèrie de conclusions sobre les seves creences del moment del BON DIA i el perquè ho fa així.

El grup d’infants d’aquesta aula realitza el ritual del BON DIA tots sols, la mestra només els acompanya de lluny, amb la mirada, i amb intervencions si creu que és convenient; ja que opina que aquest grup d’infants està prou preparat per relacionar-se i comunicar-se autònomament , sense l’ajuda de l’adult. Per ella el rol de l’adult, en aquest moment, és el de deixar fer, controlant a distància la situació, i respectant els ritmes de desenvolupament del llenguatge del grup. Ella intenta no intervenir gaire perquè considera que és més important que es creïn diàlegs espontanis que afavoreixin les relacions entre els infants, ja que molt de cops les intervencions dels adults el que fan és cohibir o influenciar les intervencions dels infants.

Segons la meva tutora el moment del BON DIA propicia el diàleg entre els infants. Ajuda a que s’afavoreixi una dinàmica de comunicació fluïda i dinàmica on es potencia a la vegada la identitat individual i grupal, a més de l’autonomia.

També cal destacar que ella sempre té present l’estat general del grup, per saber si ella ha d’intervenir més, els ha d’interrompre, ha d’aturar el moment  o ha de guiar l’intervenció dels infants,  ja que per la seva experiència sap que sempre s’ha de tenir present l’estat emocional del grup (si estan nerviosos, cansats, concentrats, etc.) , perquè no serveix de res seguir amb una activitat si els infants no estan per la tasca, ja que no li trauran profit. 

Les competències que he triat per etiquetar aquesta entrada han estat la 3.1 perquè a partir d'una rutina com és la del "bon dia", m'he fet preguntes sobre aspectes que no tenia gaire clars. I la 4.3 perquè a partir de la conversa sobre aquest fet amb la mestra he pogut treure unes hipòtesis sobre les creences de la docent.

Comparant jornades...

Parlant amb diferents companys que estan fent les pràctiques a les aules de 2-3 anys en les escoletes: Toninaina d'Inca, els Taperons de Campos i Gianni Rodari de Palma,  he pogut veure com el dia a dia a l'aula és molt similar.
Més o manco segueixen els mateixos horaris, sent flexibles en tots els casos, segons els ritmes dels infants, i dels fets espontanis que sorgeixen i afecten a l'horari.
Però hi ha alguns aspectes o esdeveniments que a la meva escoleta no es duen a terme, i que crec que podríem adaptar a la meva aula per tal de millorar la dinàmica de la nostra jornada.

Un dels recursos que m'han cridat l'atenció és la utilització de símbols per treballar la identitat individual, el fet de que cada infant disposi d'un símbol que el representi, i que el trobi al penjador, al seu llitet, etc. per identificar el seu espai dins l'aula. A la meva aula empren les seves fotografies per identificar-se, però podria estar bé que hi hagués ses dues coses, per tal de diferenciar-se de la resta.

També m'agrada la idea de que en el moment del "Bon dia", es treballi el temps, perquè així vagin assimilant conceptes com: pluja, sol, calor, fred, vent, etc. i ho sàpiguen identificar en la realitat. Es poden fer dibuixos de sol, niguls, pluja, vent, etc; o fotos reals, i que la mestra els hi vagi demanant el dia què fa, i d'aquesta forma a través del diàleg i l'observació de la realitat (a través de les finestres) és treballa el temps.

Una altra idea que m'ha agradat molt és la del moment de relaxació, ja que hi ha moments que els infants estan molt exaltats, com després del pati, o de psico, i es fa difícil passar a una altra activitat. Aquest moment ajudaria a relaxar-los i donaria peu a la transició d'una activitat o rutina a una altra.

Per últim, un altre recurs que empren a l'escoleta de Campos, és la del dia del protagonista. En aquesta aula cada divendres un infant és el protagonista, i venen familiars seus a realitzar o explicat alguna activitat que li agradi fer al seu fill/a. D'aquesta forma donam protagonisme a un infant, fent que aquell dia es senti especial, establir un vincle escola-família i enriquir la vida del grup a través de la diversitat d'experiències familiars.

.
He seleccionat l'etiqueta 3.2, ja que el que he intentat amb aquesta entrada és observar i reflexionar sobre l'organització del centre, en aquest cas la jornada escolar, a través de l'observació de la realitat del dia a dia a l'aula.
I l'altra etiqueta és la 4.2, ja que he comparat la jornada escolar del meu centre, amb la d'altres escoletes, per tal de poder veure i reconèixer les bones pràctiques d'altres aules per tal de poder reflexionar sobre el que m'agradaria dur a terme en un futur a la meva aula.